Diari d'un concert

Hola Amics i Amigues, com ja sabeu el passat Divendres 24 de Setembre en Lluís i en Quim van anar a fer el seu primer reportatge a l'exterior per El Galliner. Us podem assegurar que si tota la feina fos com aquesta tothom hi aniria encantat (això sí, ni un duro!).
És per això que us en volem fer 5 cèntims de tal i com va anar:
Divendres a la tarda, en Lluís va a buscar a en Quim a casa seva, i mentre es fa el sopar (la Magda i en Jordi) ens arriba la notícia que perillen les entrades.
Així, que marxen tant d'hora com poden per agafar almenys alguna entrada a taquilla. La qüestió és que després de sopar els dos aconsegueixen entrar al concert, quan Cesc Freixas ja estava actuant. Suposem que va començar cap allà un quart d'onze. Amb les presses i les ganes de fer la primera entrevista, ens descuidem de preguntar amb qui hem parlat, el qual vam haver de tornar-hi per demanar-ho. Fet i fet, era la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Santpedor, la Mireia Arenós, que ens va explicar que l'aforament de la sala és de 700 persones, que hi van haver 600 entrades anticipades, 60 a taquilla (amb menys d'un minut es van vendre) i les altres per invitacions dels músics. També ens va comentar que al concert de l'any passat (concert de la fira de Sant Miquel) no va anar tant bé, i que aquest any havien canviat el format i que s'havien sorprès de l'assistència massiva de gent al concert, no només de Santpedor i rodalies (com era el nostre cas) i de les trucades per demanar informació del concert a l'Ajuntament provinents de tot Catalunya.
Seguidament no ens vam voler perdre l'actuació de Cesc Freixas, que entre moltes d'altres cançons va tocar la de la Rambla del Poble Sec. En Cesc va acabar l'actuació a les 23:32, és a dir, 1 hora i quart, que no va defraudar a ningú.
Els Amics de les Arts, que no anaven sols, sinó acompanyats de la Bed & Banda, van començar al cap de 20 minuts exactes després d'en Cesc, és a dir, gairebé les 12 de la nit, i van començar amb Superheroi, per després agraïr a la gent que havia pogut entrar al concert, però especialment a tota aquella gent (més de 200 persones) que es van quedar a fora sense entrada. Les cançons es tornaven amb històries del pis de Gràcia que servien de presentació. Temes recents com "Per Mars i Muntanyes" o "L'home que treballa fent de Gos", o temes antics com el divertit "Déjà-vu". Això sí, sense faltar les projeccions de fons que acompanyaven les cançons. Hi va haver un primer final, amb sorpresa això sí, va aparèixer "Il Trovatore", que no us expliquem qui és perquè tingueu la sorpresa si el veieu en algun altre concert. Abans del segon final no va faltar "Jean Luc". Els "NO N'HI HA PROU" no callaven i van tornar a sortir per donar pas a un tercer i últim final, quan ja eren ben bé 3/4 de dues. Gairebé 2 hores de concert i que ens van passar com si fóssin 2 minuts, sense parar de cantar!! (per això en Lluís, Dissabte al matí girebé no podia ni xerrar al Fase Beta). Faltaven 5 minuts per les dues que es van posar a signar autògrafs a tot allò de marxandatge que tenien (inclús a les xapes!).
Però per aconsegiur la foto de tot el grup ens vam haver d'esperar fins a 2/4 de tres per aconseguir-la!! I a les 4 en Lluís aconseguia arribar a casa seva.
Quina nit!!!!
Després de tot el que ens va passar aquella nit, podem dir que Els Amics de les Arts ja s'han convertit en

AMICS!!!

I per acabar, en Lluís us posa una foto magistral (una frase magistral: una dona és una dona no et preocupis tant se val!!!!).
Ens veiem Dissabte!!