LA LLEGENDA DE SANT JORDI GALLINER

LA LLEGENDA DE SANT JORDI GALLINER

Temps era temps, en una emissora de ràdio anomenada Ràdio Taradell s’hi emetia un programa radiofònic amb el títol més escaient mai trobat: El Galliner al 106.7 FM. Tal programa era un galliner amb cara i ulls, tan caòtic, que un dia que ningú se’n vol recordar va provocar la desperta d’una terrible fera, que feia molta pudor, llençava foc per tot arreu i, a més, tenia una gana de mil dimonis, sobretot de pollets. D’aquesta fera se la va anomenar El DRACLLOP. Per fer-lo fora, tot el poble de Taradell va decidir que qui l’havia de matar o fer-lo fora seria el responsable que l’havia despertat. Òstres, si som nosaltres!!

Vàrem decidir començar amb una idea del Pollet XAVIER, que d’animals en sap una estona. Ell mateix ens explica el seu pla com si fos avui:

La idea era la següent: amb animals grans el podíem alimentar, però a on els aniríem a buscar? Doncs els circs ens van dir que per alimentar un DRACLLOP serien animals ben grans, com per exemple cavalls, tigres i sobretot elefants. Bé, d’on els trauríem, i, com els portaríem? El circ mateix ens els va vendre i en Paco va ser la solució pel transport. El nostre transportista s’ens va oferir voluntari. A les 11 del matí, amb en Paco i el seu Renault de 12 marxes, en Lluís i en Bernat, que per cert, per feines bèsties en Bernat és el rei, i jo mateix ja ens veus en el tema. Només arribar, en Bernat ja empipava a tots els animals del circ. Vam ajudar a carregar el primer elefant, que va costar molt. Després va venir el segon elefant, més fàcil que el primer i acte seguit els cavalls i els tigres. Ens vam dirigir al DRACLLOP, i de recules en Paco ens va deixar anar el primer elefant. Ni 1 segon va trigar el DRACLLOP a menjar-se’l. De segon es va menjar els tigres, i de postres els cavalls. L’altre elefant se’l va guardar per esmorzar el dia següent. Durant 5 dies més vam anar al circ a buscar més bèsties, fins que es van acabar totes. A més, s’havia de pagar al propietari del circ cada vegada que hi anàvem, i ni en Lluís ni la Junta de Ràdio Taradell ja els hi quedaven quartos per més animals. Tot i així, el DRACLLOP tenia més gana, era l’hora d’en LLUÍS, que de foc industrial en sap una mica. Ell mateix ens ho explica:

En aquella època, i molt ben preparat després del curs d’aire condicionat que feia als vespres, vaig decidir de donar-li per veure uns gasos liqüats  altament inflamables a l’estómac del DRACLLOP i altament congeladors als budells, a veure si així es rebentava. Res, que ho sabia guardar al final de la cua, que per això aquests gasos no hi havia remei. Vaig decidir donar-li gas natural i gas metà. Llest com era, també se’l va guardar, i pitjor encara, treia el foc amb una fúria mai vista. Pel que semblava, només ho semblava?, que la fera encara li agradaven cada cop més els remeis proposats, així que es va decidir que el pollet BERNAT, que tenia una molt bona idea, l’atonyinés una mica més, i axí va ser:

En aquell moment se’m va acudir una fantàstica idea per no acabar, o almenys intentar acabar amb el DRACLLOP. Primer necessitava fer unes trucadetes a alguns dels millors esportistes del món. Primer vaig trucar al millor, sabeu qui era? En Leo Messi, perquè li donés una bona lliçó xutant-li pilotes. Després vaig pensar que, per què no trucar a un dels millors tenistes del món? en Rafa Nadal, però, no seria millor un català ben parit que no fer-ne venir un de ses illes? L’Albert Muntanyès, de Sant Carles de la Ràpita, la millor decisió. Entre tots, li van tirar tantes pilotes que el DRACLLOP va quedar ben terroritzat. A continuació alguna trucada més, als pilots de F1, en Jaume Alguersuari i en Pedro Martínez de la Rosa, que li van fer donar tantes voltes al DRACLLOP que va acabar ben marejat. Quan ja no em quedaven més recursos vaig trucar a un altre pollet. Tot i així, l’esport va triumfar i jo ja sabia que al cap de poc el podríem arribar a matar. Com dèiem, el DRACLLOP ja mig ferit però no vençut, tenia ganes de més guerra, i a més, tenia gana de pollets!! No podia ser!! La princesa SARA, òstres!! Si teníem princesa i tot!! Com deiem, la princesa SARA, que sempre té a punt dades a Internet i coses per passar l’estona ens va proposar això:

Per començar, vaig agafar un ordinador i una panatalla perquè la bèstia pogués veure uns blocs d’Internet. El primer es tractava de contes infantils. El DRACLLOP va mirar contes infantils, va mirar molts vídeos i fins i tot va saber quina hora era a través del rellotge del bloc. Com que tenia tot el temps del món, el vaig fer marejar amb un segon bloc, que aquest tractava de mandales de tots colors i de totes formes. Va tenir temps, encara que marejat, mirar un altre bloc, un de fantasia. Va quedar tant meravellat de les fades, que es va menjar la pantalla, cosa que li va fer passar la gana de menjar, i mentrestant el DRACLLOP es distreia, al pollet QUIM, que de pilotes altes en sap, molt astut i el més alt de tots se li va ocórrer el següent pla:

Vaig agafar el primer vol cap a Estats Units per anar a buscar els millors jugadors del món del bàsquet. Sort que allà ja hi tenia coneguts, com en Pau Gasol o el seu germà, i vam formar un grup com els del playoffs de la NBA. Ja des de dalt de l’avió de tornada, en Pau ja li va tirar una pilota a la cara com per començar a escalfar. Quan es van encarar els de la NBA amb en Quim contra el DRACLLOP, va començar una dura batalla. Li feien esmatxades a la cara, li tiraven tirs lliures a la panxa, triples a la cua i li feien tot de faltes personals. També li van omplir la boca des de mig camp. Però la sorpresa del DRACLLOP va ser quan li van començar a venir pilotes per tot arreu de la ma de l’equip sencer dels Globetrotters. Quin espectacle!! Però a la fera això de que li vinguéssin pilotes per tot arreu encara li va agradar més, i tot i ser un martiri, el DRACLLOP no en tenia prou. Ja no teníem més opcions, fins que en el moment clau va arribar un taxista amb una idea brillant. Era en JORDI, i la història va anar més o menys així:

Primer de tot, en Jordi es va protegir amb una mascareta per la pudor del DRACLLOP, va cobrir el seu taxi amb material ignífuc, va carregar el maleter amb pollets de casa l’àvia i va enganxar una llança làser a la baca del taxi. Quan ja ho va tenir tot a punt, va agafar velocitat amb el taxi, es va saltar el semàfor de Taradell en vermell, els Mossos li van posar una recepta per excés de velocitat, va derrapar a la rotonda de la T i es va encarar al DRACLLOP, aquest amb una fúria mai vista. Imagineu-vos la següent escena: El DRACLLOP contra el taxi. En Jordi obre la porta del maleter al veure com el DRACLLOP es posa a volar per atacar-lo per dalt, però els pollets de casa l’àvia, armats fins les dents, l’obliguen a baixar. El DRACLLOP, de cara al taxi, decideix cremar-lo, però no pot. I és llavors, quan en Jordi apreta gas a fons fins que amb la llança aconsegueix rebentar el DRACLLOP, provocant una explosió de gas tant gran, que semblava que hi hagués una erupció volcànica.

Us podeu imaginar què en va sortir d’aquesta explosió? Què hi tindria el DRACLLOP dins la seva panxa?

Va, una pista, ... roses de la seva sang, però també van sortir tots els animals d’en Xavier, els petards d’en Lluís, les pilotes d’en Bernat i d’en Quim, la pantalla que es va cruspir a la Sara i tot el què havia menjat durant la seva vida.

I així va poder ser com es va restablir la normalitat a Ràdio Taradell, bé, normalitat a mitges, perquè El Galliner al 106.7 FM va seguir sent els què havia estat fins llavors:

UN BON I GRAN GALLINER COM DÉU MANA